Acomiado els companys que se’n van a sopar i començo amb l’Ibertren. Moc les agulles per anar estacionant els tramvies que entren a cotxeres. M’acompanya només la meva tassa de te que fumejant deixa ben clar que prefereix els trens de vapor als trenets elèctrics que fan cua per entrar. L’Ibertren escala 1:1 m’ocupa el principi i el final del torn. Entre la darrera entrada de la nit i la primera sortida de la matinada m’entretinc amb els Juegos Reunidos Geyper que al PCC anomenem Assignacions, perquè són molts jocs en un de sol:

Només hi ha una regla de joc: Decidir quins tramvies faran l’endemà cada una de les línies. Abans, però, manteniment se’n queda un parell als tallers per passar la nit jugant a metges. Després de beure’m el te contemplo la platja de vies convertida en una immensa baralla de cartes numerades de l’1 al 18 amb les que haig de jugar al solitari. Abans de res cal tenir present que tramvies amb publicitat i/o comptadors de passatgers a les portes tenen línies prefixades amb serveis llargs. D’altres que han d’entrar aviat a la nit per fer tasques de neteja o de manteniment específiques.

Pitjor que un jeroglífic; un trencaclosques que s’acaba completant amb un timing de sortides que cal casar amb l’estacionament de les unitats: Si el tramvia del davant no surt primer el del darrere difícilment ho podrà fer. Més d’una nit he volgut jugar als escacs i fer el salt del cavall per treure’n un sense moure’n els dos o tres que té davant… Per això cal quadrar bé el sudoku: A les 04:35 l’agent 24 sortirà amb la unitat 4 de la via 3 cap a P20 fent T4 amb el servei 1MR; a les 04:40 l’agent 50 traurà el tramvia 3 de la via 4 direcció P03 fent el 51M de T5; a les 04:42…

No hauria de fer servir el futur, sinó l’indicatiu condicional ―hauria de sortir― perquè una avaria o un conductor que s’adorm trinxa la feina de tota la nit. I així, a altes hores de la matinada, havent començat tranquil·lament la nit jugant a l’Ibertren, acabo jugant-me els nervis a la ruleta russa.