There is no darkness but ignorance.

Amb aquesta màxima d’en Shakespeare al cap baixàvem pel passeig Picasso. La frase dóna la benvinguda al nou restaurant Dans le noir?, una cadena internacional que recentment ha obert al Born el seu novè establiment. Els àpats se serveixen en la més absoluta foscor, els cambrers ―no cal dir-ho― són invidents. Segons resa l’eslògan del prospecte es tracta d’una experiència humana i sensorial única…

―Perdonad; ¿sois catalanes?

Aquesta pregunta ens va treure de la conversa per trobar una data per anar-hi a sopar. L’havia formulada una dona d’entre quaranta-i-pocs i trenta-molts anys acompanyada d’una nena que feia poc que estrenava els dos dígits d’edat. Creuament de mirades entre el Jordi i jo davant d’una pregunta tan simple com trivial: Tan difícil és ja trobar catalans a Barcelona?

Davant la nostra resposta afirmativa a la dona/noia se li va il·luminar la cara i amb el castellà germànic ens va ensenyar el seu Iphone amb un seguit de paraules i va preguntar-nos ¿qué quiere decir marfega?

Màrfega; vaig corregir-la tot emfatitzant l’accent de la primera a. I vaig anar-me’n segles enrere: Una especie de colchón hecho de cañas relleno de paja que se ponía en el suelo para dormir… El Jordi va mirar-se de nou la pantalla del mòbil i després em deuria mirar estupefacte perquè em va tallar sense miraments: Es lo que se pone debajo del saco de dormir cuando vas de cámping.

Amb un ya entiendo, muchas gracias es va acabar la conversa. I abans que pogués preguntar res el Jordi em va dir que havia flipat amb la meva explicació. Era ben fàcil adonar-se que es tractava del llistat que l’escola o l’esplai havia donat als pares per anar d’acampada. Touché! Jo, el de lletres havia interpretat la paraula en un context històric, el Jordi ―com sempre―, havia optat pel sentit comú.

Avergonyit de tenir un cervell que viu immers en una realitat retroparal·lela vaig redirigir els ulls al fulletó del restaurant i vaig tenir clar que al blog explicaria aquesta anècdota tan idiota. En Jordi, com en Shakespeare, tenia raó: La dona havia deixat de ser ignorant havent-la il·luminada lingüísticament.