M’agrada visitar els cementiris i les llibreries d’una ciutat per saber com tracta els seus vius.

La reflexió la feia fa pocs dies Xavier Antich a La Vanguardia. Aquestes paraules, que eren un elogi a París, es contraposen al que passa a València. Veient com l’ajuntament valencià tracta els morts al Cementiri General no és d’estranyar que tracti així els veïns del Cabanyal.

Escric des de la impotència. El PP s’omple la boca de legalitats i constitucions des del femer de la corrupció. Emborratxada de majoria absoluta, Rita Barberà tira pel dret i esventra el Cabanyal, l’antic barri de pescadors de València. En Carquinyol coneix millor la realitat valenciana i ja va tractar el tema al seu blog.

Divide et impera. La prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez no només significa dividir en dos un barri declarat Bé d’Interès Cultural. Cada casa que cau és una oblit en la història de València; un pas més cap a la desaparició del barri on el valencià és més viu. Dos pardals d’un tret.

Em dol veure com València fa temps que ha renunciat a ser mestressa d’ella mateixa venent-se al millor postor per a celebrar actes grandiloqüents. Un model de ciutat que no duu enlloc. Us deixo aquest vídeo de la televisió alemanya que m’ha passat un amic de Sueca. És trist de comprovar com a fora es valora el que aquí es menysté.