Vivim en un món hiperconnectat. Hem blegat la nostra existència als ginys tecnològics: Sentim música arreu i ens comuniquem amb tothom. El fons de la conversa és el de menys; l’important és dir, ni que sigui qualsevol frivolitat a algú com més distant millor. Parlem per omplir l’angoixa que ens genera la presència del silenci.

Aquest estrés acústic traeix fins i tot l’administració ―sempre pendent del titular― que la porta a instal·lar plaques on la informació que ofereix és d’una inutilitat que frega l’absurd. Si no es pot millorar el silenci millor no obrir la boca.