Un fantasma ronda per Europa…

Així comença el Manifest Comunista publicat fa un segle i mig. La caiguda del mur de Berlín semblava proclamar la victòria final del capitalisme condemnant als inferns les idees comunistes. Però Marx i Engels han ressorgit amb força de les profunditats de la terra aprofitant l’escletxa que Jules Verne va obrir situant en un volcà islandès l’accés al centre del planeta.

Aquests dies el fantasma que recorre el vell continent és literalment cert. La metàfora que llegeixo en l’erupció del volcà ―de nom impronunciable― i que col·lapsa el trànsit aeri europeu és sorprenent. Una muntanya escup foc des d’una illa glaçada al mig de l’oceà i les seves cendres tenyeixen de dol les minses perspectives de recuperació econòmica.

Islàndia era un país modèlic amb una economia solvent i encapçalant els rànquings de benestar que li permetia mirar-se la resta d’Europa amb suficiència. Ara és un país endeutat on l’adopció de l’euro és vist com la millor solució als seus problemes. Europa es mira amb recel les sobtades ganes islandeses d’ingressar a la Unió. Compartir els danys col·laterals d’una erupció volcànica no és la millor manera de guanyar-se els veïns que ja t’observen amb desconfiança.

La darrera erupció de l’Eyjafjallajökull va durar més d’un any, a saber quanta estona estarà aquesta vegada Vulcà forjant sota l’escorça terrestre incomplint el protocol de Kyoto. Però no podem esperar res de bo d’una xemeneia natural que s’aixeca fins arribar justament als 1666 metres d’alçada per recordar-nos el número de la bèstia que l’habita.