Un dels aspectes més controvertits del pas del tramvia per una Diagonal reformada és el manteniment de l’arbrat existent. Alçant la mirada s’entén que l’avinguda no seria la mateixa sense el túnel verd que ombreja les voreres. En aquesta aspecte, l’opció A del bulevard és més respectuosa que no pas la rambla. Però no només la ubicació de les vies afecta el patrimoni vegetal sinó també per la presència o no de catenària. L’altura de mires ens hauria traspassar el fullam dels plàtans i les palmeres diagonalines per observar què fan a més enllà dels Pirineus.

França està apostant fort en la tramviarització de les seves ciutats: A Nantes, Grenoble, Lió, Estrasburg, Marsella, Lilla, Caen, Orleans, Mulhouse, Niça o Montpeller el tramvia juga un paper important en la recuperació de l’espai urbà. Menció a part mereixen París, on el tramvia ja truca a les portes del centre, i Bordeus on el tramvia té trams sense catenària per evitar que el cablejat desentoni dins del centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I els seus tramvies, que ja són elegants, encara guanyen més amb els pantògrafs plegats.

Bordeus se la va jugar amb el sistema APS (Alimentació Pel Sòl). Mal resumit; consisteix en un tercer carril instal·lat entre els dos rails on hi llisquen uns patins situats sota els combois d’on capten l’electricitat: Aquí hi trobareu una explicació més acurada. La capital d’Aquitània té tramvia per petició popular; especialment dels comerciants que van forçar l’ajuntament a avortar el projecte d’una xarxa de metro similar a la de Tolosa de Llenguadoc.

Bordeus va inaugurar el seu tramvia quatre mesos abans que ho fes el de Barcelona i la unió de les dues xarxes tramviàries contempla aquesta tecnologia per minimitzar l’impacte al patrimoni vegetal. Si a la Diagonal els arbres s’alimenten del sol per què no el tramvies?