Havia sentit a parlar de cases adossades, aparellades o fins i tot bessones per ser idèntiques, però mai de cases inseparables. Avui dia casar-se pel banc és molt més seriós i transcendental que no fer-ho per l’església. El que ha unit el totxo i el banc que no ho separi l’home (i/o la dona).

Imagino que no només hi ha motius econòmics per vendre alhora dos immobles veïns. Els inquilins han decidit finalment volar junts ben lluny? Perquè sinó els propietaris es podrien haver estalviat sentimentalismes escrivint en lletres ben grosses: Oferta 2×1!