Oslo és la capital d’Europa, si més no durant aquest cap de setmana, en què acull el 55è Festival d’Eurovisió; l’espectacle televisiu que més ha fet per a la cohesió real del continent. Molt ha canviat el Festival des de la seva primera edició el 1956 a Lugano on Suïssa va guanyar amb una de les dues cançons amb què participava. El francès va guanyar l’alemany.

Enguany, Suïssa, tornava a lluir vestits llargs per a sortir-ne victoriosa. Els suïssos, conscients que el festival és seguit amb devoció gairebé mariana per part de la comunitat homosexual des de la polèmica desfermada el 1998 amb la representant israeliana, van presentar una música discotequera feta i pensada per a l’ambient. El títol traduït a l’anglès em recorda sospitosament al It’s rainning [gold] men, no?

Com que no podia anar amb el país del Pirineus, m’havia apuntat a la cançó del país dels Alps. M’agrada, encara que hagi quedat fora de la gala de demà. Suïssa s’havia guanyat els meus 12 punts. Però s’han fotut de lloros contra la realitat. Què no ho saben que el color groc és fatal per a les estrenes, per molt que s’adigui amb la lletra!? És clar que el gall final del Michael tampoc ajuda a conquerir les oïdes.

Així que he m’he vist forçat a canviar l’aposta. It’s for you canta Irlanda. Doncs si aquesta preciosa balada és per a mi jo li contesto: Ireland twelve points, l’Irlande douze points. I més ara que al juliol me n’hi vaig de vacances.

PD: A la final hi haurà 25 cançons, però només 7 llengües a part de l’omnipotent anglès que acapara les 18 restants. On queda la diversitat lingüística del vell continent?