Els tramvies no deixen de ser ordinadors amb rodes. Igual que amb els que tenim a casa a vegades es pengen. El problema rau quan aquest error informàtic es produeix en hora punta. De la mateixa manera que els mails s’agombolen al servidor fent cua per entrada a la safata d’entrada, els tramvies ràpidament formen una processó quan algun d’ells té un problema informàtic. Doncs als tramvies ―a l’igual que amb els ordinadors de casa― també se’ls fa un reset.

A vegades la despreparació simple funciona i la processó d’hora punta s’esfuma sense més conseqüències en pocs minuts. Però a vegades no; i abans que el conductor es lïi a hòsties amb els comandaments ―com qui es desespera amb el teclat quan el PC no respon― se l’indica per ràdio que controli els impulsos i repeteixi la despreparació, aquesta vegada traient la bateria. És a dir, baixant pantògraf i eliminant qualsevol rastre d’electricitat com si el problema estigués en algun virus dels electrons. Mort el gos morta la ràbia.

I sovint es soluciona, però aleshores la processó triga un xic més en desfilar i les trucades del passatge demanant pels endarreriments no es fan esperar. Però quan el tramvia diu aquí em quedo perquè el tinc és un problema mecànic i no informàtic és quan la processó de tramvies esdevé penitència al centre de control. Però ara no em ve de gust parlar de nervis ni serveis parcials, més que res perquè la despreparació amb bateria me l’estic aplicant des d’ahir. Vacances que em serviran per posar en ordre el rebost d’anècdotes que darrerament no he pogut anar escrivint al blog.