Porto un mes patint d’abúlia. Penso poc i encara faig menys. El blog se n’ha ressentit; ha perdut tremp. Tant, que m’afegeixo dos mesos tard a aquesta iniciativa bloggaire que m’escau com anell al dit.

Potser les vacances realment m’han fet efecte i he sabut ―encara no sé com― desconnectar del tot i de tot. Avui retorno a la rutina laboral… però com que començo amb el torn de nit no sé si m’ajudarà gaire. Qui ho sap; potser de nit ho veuré tot més clar…