Tot arriba, i demà 10 d’abril es veurà la feina que milers de voluntaris hem fet durant mesos, alguns més d’un any i tot.

Fa temps que no em molesten les crítiques i els comentaris amb mala llet que critiquen la Consulta sobre la Independència en la què he ajudat com millor he sabut. Estic ficat en l’organització del districte de Sant Martí i sé el que s’ha fet, amb quins recursos s’han fet i contra què hem hagut de lluitar per aconseguir el que demà es veurà. No ofèn qui vol, sinó qui pot. I amb l’ànima de les consultes, no hi pot ningú.

Hem aconseguit l’impossible, organitzar des de zero una consulta popular en una ciutat de milió i mig d’ànimes. Aquest és el gran èxit. Demà; la il·lusió de tots els voluntaris per fer-ho el millor possible ─tendir a l’excel·lència conscients dels recursos de què disposem─ serà la nostra satisfacció; la nostra victòria personal.

I tinc ganes; moltes, d’ensenyar els carrers que trepitjo cada dia als Observadors Internacionals. Mostrar-los-hi com fem les coses quan ens hi posem. Passejar-los per les tres rambles del districte; la del Poblenou, la de Guipúscoa i la de Prim. Que vegin de la meva mà que per molt diferent que siguin les arrels dels veïns que hi ramblegen, no ens fa por saber què n’opinen del futur del país que compartim.