El meu cervell s’entesta a viure en una realitat paral·lela. I sé que és culpa meva. Llegeixo massa ràpid i sovint sóc víctima de les meves il·lusions lingüístiques. Les meves sinapsis són especialistes en transformar la realitat, com si les meves neurones juguessin al telèfon en transmetre’s informació.

O això, o bé l’esperit de Jules Verne em deuria posseir quan feia la foto; sinó no entenc perquè cada cop que la miro hi veig una drecera cap al centre del planeta.