Ni dracs, ni aranyes, patró; enguany el calendari era el teu monstre a abatre. Llibreters i floristes s’encomanen a tu per a què la diàspora ciutadana d’aquest Dissabte Sant no eixugui encara més els prou migrats ingressos.

Però les desgràcies mai venen soles, Jordi. I ara, a més, tothom mira al cel esperant que combatis victoriós les rufolades, no fos cas que el cel s’obrís obligant-te a descavalcar cercant aixopluc, buidant-nos carrers i eixugant del tot els calaixos.

Bona Diada a tothom!