Segones parts mai van ser bones, per això en Quimet va jugar amb el factor sorpresa. Sap que torno aviat si em veu marxar amb el carro pel que em va acomiadar desmenjadament en pla lladró des de la fusta del rebedor.
Pujant l’escala ja el sentia miolar amb desfici, més de l’habitual. A mig obrir la porta va esmunyir-se i se’m va rebolcar damunt les sabates encara al replà. En obrir el llum no vaig entendre del tot la càlida rebuda. Li durava l’ensurt del terrabastall i es feia perdonar?, o bé exigia una ràpida restitució del seu pedestal trencat?