Malgrat la trista quotidianitat que obliga viure al dia per empènyer l’any amb més penes que treball, la societat no ha perdut mai l’alçada de mires i és ben conscient del moment transcendent que travessa el país.
Amb el president Mas de viatge a l’Índia, els pàrvuls parlamentaris fan un gran guirigall jugant a fer l’indi. L’hora del pati se’ls acaba d’aquí un mes i hauran d’examinar-se davant del món presentant una simple redacció. No hi haurà mitges tintes en l’avaluació per la feina feta.
Ho avala el CEO i es visualitza en el referèndum tèxtil permanent.
La pregunta la sap tothom i si els nostres representants no gosen posar-la negre sobre blanc la gent se’ls endurà per davant. Per incapaços, per inútils, per porucs i per miops. Només cal alçar la vista per adonar-se que fa més d’un any que els balcons —com talaies que albiren el futur— es pronuncien amb tranquil·litat i contudència en un sentit o altre.