El con d’obres per l’ampliació de voreres als Jardinets de Gràcia va posar-me en guàrdia. Vaig piular la foto per anunciar la desaparició d’aquest bocí de la història tramviària de la ciutat.

Amb les obres a tot drap vaig tornar al xamfrà. Malgrat els panots florits desapareixien del seu voltant ella resistia arrapada al ciment. Tocava esperar una tercera visita d’obres per conèixer-ne la sort.

Un xic més amunt, de sota l’asfalt del lateral d’accés a l’aparcament subterrani ara modificat, havia aflorat la via que pujava de Catalunya a Lesseps.

Ràpidament, però, anava quedant sepultada per l’enrajolat modernista.

Amb les voreres enllestides he retornat a Còrsega amb Diagonal. La tapa ha resistit la picota. No l’han tocada. Segueix al mateix lloc, incrustada a la vorera, com una làpida tramviària envoltada ara —¿ironia o venjança?— per panots de Gaudí.