Divendres vaig sortir aclaparat, amb els sentiments a flor de pell del TNC havent vist Barcelona d’en Pere Riera. L’endemà dissabte, amb el record encara tendre, em van coure a l’ànima dues frases de la crítica a La Vanguardia. Vaig dubtar si el crític i jo havíem vist la mateixa escena, però em decanto pel
Read More
BONES PARAULOTES
Comença forta i no decau. Em va agafar amb la guàrdia baixa. Tant de bo només fos un cop de puny; va ser un combat de boxa sense treva. El primer bombardeig amb fulls de color de sang proclamant/prometent un món millor es converteix en la quartada per a tot el que vindrà. Paraules [mal]dites
Read MoreTOT PER LA PASTA
Feia temps que volia veure a la Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom i celebro que hagi estat l’espectacle triat per inaugurar l’Arteria Paral·lel. El musical em va agradar, el nou teatre també, però no la gestió que en fa la SGAE. No dubto que els drets d’autor de les obres que es representin
Read More
UTOPIA
No hi ha res com que algú et presenti les coses des d’un angle diferent al que estàs habituat. Si les hi veus ―o te les vols creure― ja depèn de cadascú. L’únic que sé és que tothom va sortir del teatre pres d’un emocionat optimisme; particularment amb els ulls van sortir al carrer amb
Read More
GERMANES
Hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida. Aquesta contundent màxima de Txékhov encapçala el fulletó de l’obra Germanes, el gran èxit de la temporada passada, que es torna a representar fins el 14 de juny a La Villarroel. L’obra escrita per Carol López a partir de Les Tres Germanes de Txékhov
Read MoreALLÒ QUE SALTA A LA VISTA
Ahir vaig anar al Paral•lel a veure Spamalot. No en repetiré ara les excel•lències que ja van ser dites quan va estrenar-se. Només puc dir-vos que si no l’heu vista, aneu-hi. Humor surrealista, 100% Monty Python enfotent-se de Déu (revivint el Pepe Rubianes) i sa mare. Que un divendres al vespre, després d’una setmana d’estrés,
Read More
FRÀGIL?
Em passa sovint, no sé pas si a vosaltres també, que els dies immediatament posteriors de tornar de vacances em miro el meu hàbitat urbà amb uns altres ulls, més de turista, àdhuc més crític. I si a més un viu Barcelona i s’ha passat gairebé una setmana a Madrid, la cosa encara és més
Read MoreBETTER DAYS?
Ahir vaig anar al Teatre Lliure i, sincerament, la primera experiència teatral d’enguany, una coproducció amb el Teatro de la Abadía de Madrid, m’ha deixat un regust agredolç. Días Mejores ¿és un retrat surrealista d’uns joves que veuen com la crisi econòmica afecta de ple la seva vida? Cal tenir present que Richard Dresser la
Read More