Han sortit del refugi a mig dinar. Des del centre d’emergències els han vingut a recollir amb l’helicòpter que ara sobrevola la cara sud de l’imponent Carlit.
No hi ha temps per perdre, la fosca de la nit s’abatrà aviat aquest vespre de finals de tardor i hi ha gent atrapada a qui li va la vida.
La gran nevada de la setmana passada, la primera de la temporada, ha dut milers d’esquiadors al Pirineu, afamats de neu després d’uns darrers hiverns minsos en blancor. Aquesta, però, no ha estat ben digerida per la muntanya que a la primera revifada tèrmica ha preferit vomitar-la pendent avall purgant tot el que ha trobat pel davant.
Segons els informen, els equips francesos han demanat reforços als andorrans i l’Eduard, tot i anar peix en francès des que va marxar a estudiar a Lleida, no s’ho ha pensat dos cops a presentar-se voluntari. “Una bona manera de guanyar punts i fer-me valdre” s’ha dit, i més tenint en compte l’alarma que va generar al centre de rescat de muntanya del Pas de la Casa l’hivern passat quan, encara no sap com, va creuar les ràdios de la gendarmeria de Foix amb la dels mossos de Puigcerdà. Un sidral internacional que va obstaculitzar encara més la recerca dels excursionistes jamaicans que, convidats pel govern andorrà per tal que trepitgessin la neu per primer cop en la seva vida, van desorientar-se enmig de tanta neu que els encegava. Fugint de les cremades del sol van decidir refugiar-se en el primer cau que van trobar fins que l’inepte de la ràdio els enviés algú a trobar-los però la cova va resultar massa petita per a ells i l’ós que hi hivernava. Cames ajudeu-me van acabar esgarrinxats fins a les rastes i disseminats entre les tres fronteres pirinenques.
Amb les sondes van rastrejant la llengua de neu esllavissada. L’emissió de l’ARVA* és cada cop més feble fins al punt de no rebre’n cap senyal. El mòbil de l’accidentat facilitat pels amics ha sonat a l’habitació de l’hotel de Formiguera. “Un altre imbècil esquiant fora pistes desatenent les advertències departamentals i que per postres no va prou ben equipat.” Cal, doncs, trobar-lo amb els mètodes artesanals.
L’Eduard no vol espifiar-la com la temporada passada i no diu res quan la seva sonda xoca amb alguna cosa sota el mantell blanc granulat i no s’enfonsa tant com la dels seus companys. “Un roca de les moltes que han estat arrossegades?”
Vol estar-ne segur i altre cop hi torna a enfonsar la sonda, ara amb més força. Després de la primera topada sembla que aquesta segueix enfonsant-se; una falsa alarma? Li costa treure-la i per assegurar-se’n definitivament, torna a clavar-la més enèrgicament… un altre cop s’enfonsa en dos temps… però aquesta vegada al tibar-la cap a munt, veu com el blanc es corromp amb un to rosat viu i aleshores sí:
―L’he trobat, és aquí sota!
*ARVA: Aparell de Recerca de Víctimes d’Allaus.