L’esperit d’Alfred Hitchcock se m’apareix sovint al tram.
El genial cineasta sembla que dirigeixi a la Diagonal, i de forma magistral, una escena de The Birds.
Gairebé cada dia una dona ja gran dóna de menjar als coloms del barri. Aquests no manquen mai a la cita; cada matí entre les deu i onze envaeixen la catenària més propera a la vorera del nou Parc Central del Poblenou. El colomar lineal esguarda, entre impacient i afamat, aquella bossa gran de plàstic blanc que ja no deu ni crepitar de tan usada i que en breu abocarà un munt de rosegons de pa damunt el paviment.
Quan el tram és aturat a la parada de Fluvià ja se’ls veu ben col·locats. Alguns retardats arriben a l’últim moment per granular encara més el recte cable de coure.
El semàfor de vianants envermelleix, el tram tanca portes i els vehicles arrenquen amb aquella velocitat que du la por que el verd de la següent cruïlla maduri massa aviat.
I en Hitchcock crida: Acció!
És aleshores quan el pantògraf llisca acaronant per sota la catenària i una onada de moviment bressola els viatgers alertant els ocells.
El tràveling el desenvolupo amb quatre ulls; el primer fixat al front per guaitar la via, el segon a l’esquerra manté a ratlla els vianants, el tercer a la dreta intimida els cotxes i el quart alça el vol al cel amb l’estol de coloms que al toc de campana saben que ja ha arribat l’hora d’esmorzar.