NIT DE REIS
NIT DE REIS

NIT DE REIS

La Rut es tapa la cara per protegir les ulleres noves de la pedregada de caramels que li cau damunt quan surt de l’òptica. Espantada comença a obrir-se pas enmig de la canalla que mira il·lusionada la cavalcada de Ses Majestats d’Orient.

Un nou xàfec de caramels li tira les ulleres al terra. S’ajup histèrica a recuperar-les. Es baralla amb el formiguer de mans que cullen les llaminadures de la vorera i aconsegueix treure-les de sota els peus d’un nen que no para de saltar per observar millor la desfilada. La Rut observa les ulleres trinxades que té a les mans i esclata en plors en recordar que de ben petita a casa van deixar de celebrar aquesta nit.

Rut

Sota el bombardeig de dolços recorda aquella fatídica tarda a la cavalcada en què estrenava les seves primeres ulleres. En arribar a casa va donar un dels caramels que havia arreplegat al seu avi, qui tenia la mania de deixar-se créixer sempre una llarga barba blanca per Nadal i que s’afaitava passat Reis… L’embolcall rebregat del caramel damunt la catifa del menjador i la tos incessant de l’avi quan se l’enduien en l’ambulància li fueteja la ment. Des d’aquella nit ni l’avi, ni els Tres Reis, van tornar mai més a casa…
Miraculosament, la Rut s’adona que a les mans té les ulleres intactes. Se les col·loca i el primer que veu és el Rei Melcior que des de la seva carrossa l’observa amb un somriure que li és vagament familiar mentre la beneeix amb una pluja de caramels.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Idioma »