Demà dilluns tinc canelons per dinar. Els ha fet la meva sogra. I ella, quan s’hi posa, s’hi posa de debò… i en fa tants que n’ha d’acabar congelant. I de tant en tant en cau algun grapadet…
Aquest vespre, doncs, m’he posat a fer la beixamel per cruspir-nos-els demà. I com sempre, sé que la recepta de la salsa beixamel és fàcil, un xic entretinguda, però mai recordo ben bé com va. Per això tinc impresa la recepta que vaig treure del web del programa de TV3, Cuina x Solters, que encara és on-line tot i que el programa ja ha passat a millor vida.
La recepta, mal m’està dir-ho, que em surt molt bé, és aquesta:
Beixamel
80 g de mantega
80 g de farina refinada
700 cl de llet sencera
1 g de nou moscada ratllada
sal
pebre blanc
1 safata de canelons sense beixamel
50 g de formatge emmental ratllat
Ho haveu vist!, que diu aquell? Si jo només vull fer la beixamel, per què m’inclouen dins dels ingredients “una safata de canelons sense beixamel”? Vosaltres ja sabeu que demà dino canelons, però el web, no! I si vull fer la beixamel perquè demà volgués dinar espinacs amb gambetes i panses beixamel, la recepta ja no em serviria? I si fes bròquil? I una simple lassanya?
I que la safata de canelons que ens recomana sigui “sense beixamel”, sona a acudit, no?
I tercera i última. I si no m’agrada el formatge? Cal que també incloguin els “50g de formatge emmental ratllat”? I si no vull els canelons gratinats perquè no m’agraden gratinats no em servirà la recepta? I si tinc el forn espatllat i no puc gratinar-los? I el formatge ha d’ésser emmental? No pots ser del país?
No ho sé… crec que una cosa és escriure la fórmula de beixamel, i una altra cosa de ben diferent és dir-nos com ens hem de menjar-nos-la!