Fa uns dies es van cremar tres cotxes a Sant Adrià de Besòs. Una mica més i en sóc testimoni:
Va ser durant el meu primer viatge, de matinada. Passant per la parada de Can Llima, a tocar del Fòrum, no vaig advertir res d’anòmal, però quan al cap d’una hora vaig tornar a passar, ja vaig veure tres esquelets metàl•lics reduïts a cendres. El que estava al mig era fàcil de reconèixer per la forma d’smart, els altres dos; ni idea.
Quan a casa vaig veure pel TN Comarques de TV3 parlaven de la crema d’uns vehicles durant aquella matinada vaig pensar immediatament ens les tres carcasses socarrimades que ja havia oblidat. Doncs la sorpresa va ser majúscula en comprovar que aquella mateixa nit també havien cremat vehicles a Sant Feliu de Llobregat i a Santa Coloma de Gramenet. Però dels de Sant Adrià, ni piu.
Ràpidament el meu cervell, transformat en aranya hiperactiva, va començar a teixir fils que enllaçaven els cotxes cremats …amb una acció coordinada? …amb un avís d’una incipient revolta a la francesa? …amb una tàctica dels concessionaris per reactivar la venda de turismes? …amb una acte desesperat d’algú per a cobrar l’assegurança? …amb una venjança? …amb una casualitat? …amb una bretolada? …amb un atac extraterrestre? …amb la fi del món? I per què cotxes? …per enveja? …per antisistema? …per ecologisme mal entès?…
…però no vaig saber treure’n l’entrellat. De fet la cosa no va anar a més i jo me’n vaig oblidar. Fins divendres passat a Badalona.
També de matinada. Passant per Sant Roc vaig veure, de lluny, un foc. No n’estava segur, però diria que era un contenidor d’obra, d’aquest grans metàl•lics on hi aboquen la runa d’obra i que els ganduls de torn col•laboren omplint-lo amb la seva merda domèstica, no fos cas que s’herniessin aixecant la tapa del contenidor corresponent. Però tampoc vaig amoïnar-m’hi gaire. Justament el dia abans havia sortit un responsable de l’ajuntament badaloní als matins.sí matins.no explicant la tasca que els educadors socials feien a favor del civisme al mateix Sant Roc. Destacava, per exemple, que les fogueres que feia poc s’havien tornat a plantar als carrers per escalfar alguns veïns que la feien petar al carrer ja s’havien pogut eliminar, després de molts anys sense fer-les. Per tant vaig pensar que es tractava d’una foguera per dur la contrària al consistori.
Però al tornar a passar pel mateix lloc, feia olor a socarrat. D’aquell foc llunyà, ni rastre. Aturat a Sant Roc va sobtar-me que el contenidor d’envasos, el de color groc, brillés i a més, fumegés. Vaig trucar al centre de control indicant que havien calat foc al contenidor del costat de la parada i que avisessin els bombers, que per cert, tenen la caserna a la cantonada del costat.
Al tornar-hi a passar ja no hi havia ni foc, ni fum, ni contenidor. Bé, en quedava la meitat, el plàstic s’havia fos i estava en hores baixes. Aquesta matí hi he tornat a passar, i ja hi ha un altre iglú groc. Dic un altre, perquè no és nou. Potser l’ajuntament ja espera que cremi aviat perquè el groc està descolorit sota un empastifat de grafitis i paperots enganxats…
Quin al•licient té cremar un contenidor ple de merda (encara que sigui de reciclatge), si ja te’ls posen vells per a què els hi practiquin l’eutanàsia? Almenys amb un cotxe saps que el propietari se’n recordarà de la teva família durant un temps… però les escombraries? Qui crema deixalles (que ja de per sí no són res…) ha de ser algú tan desgraciat, tan desencisat de la vida, tan imponent amb si mateix que no aspira ni a què ningú no se’n recordi d’ell.