TEMPESTES D’ESTIU

Res que pertorbés la rutina d’una tarda d’agost. Respondre amb el ja clàssic Not connected, sorry al turista de torn demanant per anar en tramvia del Fòrum al Camp Nou. Costava creure que fos feiner pel poc moviment al carrer que m’oferien les càmeres per la xarxa.

Una primera xiulada pels finestrals me’n va alertar. Sembla que hauran encertat la previsió aquesta tarda. Amb les persianes abaixades ─el paisatge fora del pcc no convida a fer-hi el badoc─ no m’havia adonat que era més fosc del que tocava. M’aixeco i n’apujo una. Uau!

La negror que s’aproximava des de Badalona la precedia un estol d’orenetes caçant insectes abans de la tempesta. Volaven com boges per no deixar-ne escapar ni un tot desafiant el vent que s’escolava furient per totes les escletxes.

Asseguro finestres i m’assec. El radar no menteix i em pinta d’un malèvol vermell intens el que jo només veig negre al cel. A la pantalla del costat hi contrasta la tranquil·litat del servei. Tot en ordre en una ciutat que fa setmanes que no hi plou… Ara ballarem, penso en veure com el xàfec ja mulla la càmera de Gorg.

Els vidres ja no només xiulaven amb el vent; tremolaven a cada tro i eren fuetejats sense miraments per l’aigua caient horitzontal. Pot ploure horitzontalment? Crec que és l’últim que vaig pensar abans que la ràdio trenqués el seu silenci i reclamant-me impacient que la despengés.

Vint minuts d’aiguat. Quan puc alçar la vista al rellotge digital que presideix el pcc m’adono que han passat 3 hores com si fossin un llampec.

L’endemà vaig tornar a la feina amb la previsió meteorològica ben present. Amb les persianes amunt vaig ser conscient de com s’enfosquia de nou el cel. Amb la xarxa ben remullada d’ahir un nou xàfec d’estiu no alteraria pas la tarda. Una foto i un nou pensament; au, que t’espero!