VIURE LA HISTÒRIA
VIURE LA HISTÒRIA

VIURE LA HISTÒRIA

4 anys; no fa ni quatre anys. Era dijous. 28 de juny de 2007 i a la Sala Pere Quart de la Rambla de Sabadell no hi cabia ni una agulla. Dempeus vaig escoltar en Ramon Tremosa, en Joel Joan, n’Oriol Junqueres i n’Elisenda Paluzie. Tots coincidien que dels polítics poc se’n podia esperar, que la societat civil era qui havia de sacsejar el país. Que si 30 anys ha durat l’Estatut de Sau i que ara, en menys de 2, el de Miravet ja estava al corredor del Constitucional… I de cop la frase se’m grava a foc: La història s’accelera, els esdeveniments se’ns precipitaran i encara no en som conscients.

Escrutini10A

2 dies, encara no fa dos dies. Va ser diumenge. 10 d’abril de 2011 i a la sala d’audiovisuals del Centre Moral del Poblenou, a tocar de la Rambla del barri, tampoc hi cabia una agulla. Dempeus twitejava en directe l’escrutini del districte de Sant Martí per a #bcndecideix. I de nou la frase de no fa ni 4 anys.

Surto al carrer per agafar aire, contracorrent dels voluntaris que amb les urnes plenes accedien a l’edifici per recomptar les il·lusions de milers de barcelonins. Al carrer desert m’enxampa la cridòria de la participació que s’escola per les finestres de la sala. I sé del cert que el cop de vent que m’eixuga les llàgrimes no és del front fred vaticinat pels meteoròlegs; sinó del país que ha fet un nou pas endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

code

Idioma »