“El meu client no té pressa”
Antoni Gaudí
Segueixo amb atenció les obres de la Sagrada Família. Amb les imatges que s’hi pengen t’adones de com floreixen petits detalls, enriquint i completant-ne el simbolisme. És en les darreres setmanes que les obres mostren el resultat de molts mesos de feina amagada.
És d’aquest grup que en manllevo fotografies i la reflexió. Les obres van a velocitat de creuer —mai millor dit—, ja que és sobre ell que s’alcen amb contundència 5 de les 6 noves torres que estan canviant la imatge icònica del temple i de la ciutat del darrer segle. Cal desaferrar-se d’idees preconcebudes i caduques.
Les torres dels quatre evangelistes han atrapat els pinacles més baixos. Sincrònicament em porta a prendre consciència que l’hora és arribada. Un dels pinacles més baixos ja ha estat superat; el de Sant Jaume el menor. Deixo de ser qui creia que era i m’uneixo a la tasca que la meva ànima ha vingut a desenvolupar en aquesta existència.
Trascendint les creences cristianes; sé que toca elevar-me més amunt del trencadís del pinacle que està batejat amb el meu nom a mesura que creixen Joan, Mateu, Lluc i Marc… que no seran res amb la que ha de venir. La que les supera i de fet ens integra a tots.
Ara que s’esdevé el Solstici, és un el moment per a renovar-se, conectar amb un mateix i mirar amunt, sense presses. Les pors, de la mena que siguin, no estan justificades. Estic llest. Dueu-me allà on sigui més útil.
