Del 14 al 24 de setembre m’havien avisat que entraria alguna cosa a la meva vida sense buscar-ho. Només hauria d’haver alçat la mirada i deixar de veure’m el melic terrenal per a saber de què es tractava.

D’una foto d’instagram a una web, i un per què no, horaris, preus i paypal és tan ràpid que ja m’havia inscrit sense saber ben bé com. El 18 oficialment començava el curs. Endinsar-me en un univers simbòlic que sempre m’havia atret però mai plantejat seriosament…

Volem saber qui som, d’on venim i cap on anem; què coi hi fem en aquesta vida… i no veiem que som cuques al voltant d’un llum en la nit. El Sol recorre la galàxia i en el seu anar-hi-anant ens hi arrossega a tots.
Des del cim de la meva piràmide Maslow, aquesta enorme esfera de plasma em crida a fer-la conscient: “Sóc molt més que hidrogen i heli en fusió nuclear, sóc l’energia que permet la vida.”
L’Astrologia, increïble eina d’autoconeixement, i més tenint el meu Sol a casa 1. ☉♑︎

Vull conèixer el cel, vull llegir-lo, interpretar-lo per —tal com resava l’oracle de Delfos: Γνῶθι σαυτόν Nosce te ipsum—; conèixer-me a mi mateix.
“T’adverteixo, siguis qui siguis tu,
que desitges sondejar els arcans de la natura,
que si no trobes dins de tu mateix allò que cerques,
tampoc podràs trobar-ho fora.
Si ignores les excel·lències de la teva pròpia casa,
com pretens trobar altres Excel·lències?
Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l’Univers i els déus!“
