En presència d’Eos, amb el Sol Invicte traient ja el nas per l’horitzó, el bosc encara em regala un temps de descompte per a gaudir de la fosca.
Selene a Balança encara regna al firmament i pregunta si he dormit bé. No bado boca i és Venus qui li respon que sí malgrat la seva incòmode temporada escorpina. Júpiter empal·lidint per moments promet seguir expandint-me bonança a cop de sageta cavalcant sobre el seu centaure.
El quart planeta, o bé l’amaga la muntanya o bé el carro d’Apol·lo ja l’ha atrapat. El petit Mercuri no el veig, però l’intueixo, l’antena en desús del cobert me’l fa present, en capto el missatge, com un xiuxiueig, la seva profecia…? Des d’aquí dalt la boira no amenaça res del que veus, imagines o projectes.
Sobre aquesta codina edificaràs el teu futur i acluco els ulls en rebre la seva llum. La seva contundència eclipsa la resta d’astres i quedem tots dos sols, cara a cara; jo encegat a l’eixida. Recupero la vista, Gea va prenent forma i es tenyeix de colors i veig del cert que la boira no remuntarà pas el riu.
Per tot ressona l’eco del meu regent. Hèlios, capricornianament amb Cronos, saben que he fet net, però no del tot. Tinc feina abans Saturn no m’avaluï de nou…
Gràcies 2018.
2019; estic a punt!
