Gairebé cada any per Sant Medir, m’acosto a Gràcia per a collir caramels. Si bé el romiatge i l’aplec a l’ermita que el sant té dedicada a Collserola són el detonant de la festa, per a molts graciencs i la majoria de barcelonins es limita a una embogida collita de caramels pels carrers de l’antiga vila.
Ahir hi vaig dur per primera vegada una amiga que va xalar amb l’ambient festiu tot i ser un dur feiner intersetmanal d’hivern. Mentre omplíem les bosses de dolços em va preguntar si n’escriuria alguna cosa al blog …no ho crec, fa poc que he escrit alguna cosa semblant… vaig dir-li.
No vaig mentir-li; simplement ignorava que en tornar a casa una melodia m’encadenaria un seguit de records que cristal•litzen ara en aquestes ratlles. En acabar la desfilada conjunta de les colles participants, el carrer Gran de Gràcia va esdevenir un mosaic de tessel•les brillants i acolorides que ensucraven l’aire de perfum. Restes d’una guerra al País de Xauxa on tothom s’enduia un bon botí a casa.
Havent sopat, tornem a casa i en el llarg passadís d’enllaç del metro de Passeig de Gràcia, un músic tocant Arrivederci Roma amb un violí endollat a l’mp3. I pam! Encadenat de records i un escrit pel blog:
El Sant Medir del 2006 estrenava ulleres, i d’un cop de mà d’algú que pescava caramels al vol, em van caure al terra. Per sort les vaig recuperar intactes. L’endemà marxava una setmana de vacances a Roma i per un moment vaig imaginar-me-la veient-hi borrós, sense les meves noves ulleres. Tres anys després aquelles ulleres ja estan picades, van caure’m fortuïtament a casa, i substituïdes per unes de noves.
Ahir tornava a dur les ulleres de fa tres anys. Cap caramel, però, no va impactar als vidres, però en passar davant del músic i taral•larejar-ne la cançó vaig sentir com la montura se m’estremia agraïda damunt del nas per haver-la tornat a lluir. Havia fet un viatge en el temps (amb motiu la cançó diu arrivederci i no ciao) retornant allà on van caure per primer cop i poder enorgullir-se del vidre esquerdat.
I és que més èpic explicar que s’ha trencat per un caramel de Sant Medir que no pas per caure de les mans mentre les netejava.