L’experiència és un grau; per això m’atreveixo a escriure el que em passarà d’aquí un parell d’hores. Després de cinc anys traccionant (o conduint un tramvia) sé perfectament que haig d’entrar a la cabina del tram mentalitzat de què avui és divendres. I en divendres el trànsit es torna tonto.
Un cop deslliurats del dijous, que sempre és al mig fent nosa, el darrer dia feiner de la setmana perfuma l’ambient amb aires de cap de setmana, de festa. Qui més qui menys engalta el dia amb ganes d’acabar-lo. Molts fan jornada intensiva i a les tres ja passen les targetes a les oficines fent el log out laboral amb el pensament a les pistes d’esquí o a la sorra de la platja segons l’època de l’any.
De dilluns a dijous el tramvia va més ple en una hora punta més concentrada. Els divendres molts fan el salt al transport públic per tenir el cotxe al garatge de l’oficina i així, només plegar, menjant fast food, recullir la parella i/o la canalla per tal d’estendre, més enllà del Tibidabo, la llegenda negra dels barcelonins centralistes, dièsels, kamakus i pixapins.
I és aquí quan el trànsit es torna tonto. Una allau de cotxassos pagants-e a treminis i reprimits als pàrquings durant la setmana surt a l’assalt dels carrers per fugir de l’estrés i l’aglomeració urbanita intersetmanal. De quarts de tres a quarts de quatre, cada divendres, és quan més infraccions viàries haig de patir. Girs indeguts, invasió de plataforma (això també per part de vianants però d’ells ja en “rajaré” un altre dia) encara que el semàfor estigui en roig, clàxons inútils quan res es mou i mala llet abocada des de la finestreta per arribar amb els pulmons sense rastre de renecs.
Un cop la marabunta ja ha aconseguit l’èxode, els de sempre que els hi guardem la ciutat fins dilluns al matí, ens quedem més tranquils. Perquè sabem que els domingueros són fora pagant una hipoteca per una casa al camp que es gaudeix pocs dies l’any, pagant per fer cua als peatges, pagant per fer cua pels forfaits de Vaquèira, pagant per fer cua pel gelat del xiringuito de L’Escala, pagant per fer cua per pujar al Dragon Khan i pagant per posar la gasolina extra que es consumeix en les retencions dels diumenges al vespre… Tantes ganes per fugir, per trobar-se tots al mateix lloc… I començar el dilluns ullerós i irritat anhelant que torni el divendres.