L’1 de febrer
la Teresa em va concedir el premi de les 6 paraules. Quan ella va ser premiada ja va admetre que va trigar trenta dies per a recollir-lo… Doncs bé; jo no he volgut ser menys i he trigat un mes i mig a prendre’n el testimoni, així que tranquil•la Teresa que ara sóc jo qui s’ha de disculpar, i més si et manllevo l’estructura de l’article que vas fer i que no em veig en cor de millorar.
El premi convida els premiats a definir, descriure, retratar, detallar…. el propi blog en sis mots.
I aquí és on rau el retard en la resposta; què difícil és parlar d’un mateix sense caure en l’autocomplaença, la pedanteria, la vanitat onanística o la falsedat només per voler caure bé, en gràcia o fer-se el graciós. De fet el blog és personal i un se l’estima com un fill… oi? Què difícil, també, despullar-se públicament també sense ser massa autocrític, massa humil, massa modest o massa por de no estar a l’alçada del premi.
Però només pel fet que algú, un bloguista que no coneixes personalment, hagi cregut que ets mereixedor d’un premi vol dir que ha vist en tu quelcom i ja val l’esforç d’intentar-ho. No hi esteu d’acord?
Les regles, flexibles i mutables tant com es vulgui indiquen que un cop el premiat s’ha mostrat ortogràficament cal que passi el relleu premiant a 5 bloguistes més per tal que segueixin treient suc al diccionari.
Som-hi!
*Els Mots d’en Met:
–Críptic: A voltes no m’entenc ni amb mi mateix.
–Egocèntric: Sóc únic amb el propi univers, per molt que em vulguin plagiar
–Encarrilat: El seny rutinari que em dóna de menjar.
–Gladis: M’agrada tenir-me per un cúmul d’experiències que em fan créixer cognitivament.
–Heterofòria: De fet no en tinc (però m’agrada la paraula), però sí miopia i estigmatisme, per això suposo que la meva càmera digital, filtrada per les meves ulleres, acaba fent les fotos que fa.
–Sarcàstic: La careta que em permet sobreviure la realitat.
I ara [alfabèticament] és el vostre torn!
Amb què forniu els vostres blogs perquè jo m’hi hagi enganxat i us concedeixi el premi de les 6 paraules?
