Baixo la gran escalinata; m’endinso a l’aqüífer del Llobregat i entro en un immens vestíbul. Blanc, net, lluminós i buit. Miro el mapa per ubicar-me i em trobo amb una esmena a la denominació suburbana.
Tot és tan nou que l’autoritat s’ha cregut amb el dret d’imposar un nomenclàtor impol·lut als nous punts de referència metropolitana, malgrat els veïns no combreguin amb la dissociació institucional entre barri i estació que els torna invisibles.
Parc Nou sona millor 😛