Som el que mengem. Fa temps que vaig fer un canvi d’àmbits en l’alimentació. No segueixo cap dieta, simplement vaig reduir molt el consum de carn i lactis, vaig augmentar la varietat de cereals, fruites i verdures prioritzant els productes de proximitat i si són ecològics millor. El canvi de tot tipus que he notat és notable en molts aspectes. No em suposa cap sacrifici, ans el contrari, motiva a seguir-ho fent.
Pensava en tot això quan fa temps a la cuina abocava les croquetes de pinso al bol del Quimet. Quina mena de menjar dono al gat? Aquestes croquetes són a la natura? Des de quan els alimentem així? Vaig fer recerca fins ser conscient del que ja sabia; les croquetes què abocades al bol del Quimet eren cendres de colors embolcallades amb olors irresistibles.
Si som el que mengem; els gats també. Si conviviu amb gats o gossos a casa us recomano aquest vídeo.
El dilema pinso o farinetes no vaig trigar en resoldre’l. Vaig fer una comanda per veure com anava i en només dos dies vaig comprovar-ho.
Cert que hi ha gats que no els agrada, de fet han només menjat pinso tota la vida i no associen res més com aliment, i mai deixaran el pinso, però el Quimet va fer la transició en un parell de dies.
Resultats també en qüestió de dies; no li cau tant el pèl i és més brillant, més agilitat. Menja quan vol i tot i ser un gat urbà esterilitzat que no surt del pis no s’engreixa, té el mateix pes des de fa dos anys que menja farinetes. Bé això i els insectes voladors que entren al pis i s’acaba empassant després d’una estona de perseguir-los i jugar-hi.
El que més m’ha sorprès és el tema de les deposicions. Les caques i el pixum són molt menys intensos. La pudor s’ha reduït notablement, senyal que l’alimentació haurà millorat. Per cert també milloren les ungles, pel que crec que a casa l’únic que no deu compartir aquest escrit deu ser el sofà.
Ara les croquetes només les hi posem quan som diversos dies fora. He detectat que malgrat es torna boig quan el pinso i s’abraona per menjar-ne en vomita una part. De tornada ja està demanant davant l’armari de la cuina que li fem les farinetes.
