Setembre. Inici de vacances!
Ahir vaig aprofitar per fer endreça d’armaris; fora andròmines i trastos emmagatzemats. Repassar el que sovint hi entaforo només per no veure-ho pel mig. M’agrada obrir portes i veure si realment fa servei. Simbòlicament endreçar un armari significa posar ordre als pensaments. Obrir l’inconscient, penetrar en la casa 12 astrològica, i prendre de consciència del que tinc dins el magí. Observar i decidir si em cal, necessito, em fa servei o nosa cada objecte, roba… El primer que cal treure del cap és el “ho guardo per si un cas…” a partir d’aquí la neteja és planera. Papers, rebuig… i coses per a la deixalleria.
Si no fas net, sinó fas espai no hi caben coses noves. Al cervell no hi caben idees noves si no et desfàs de les velles. Enguany aquest setembre “casualment” m’enxampa amb el projecte de CONSCIENTIA engegant motors.
Vaig alliberar estanteries de llibres que ja no signifiquen res i que gràcies als racó de llibres sé que tindran una segona oportunitat.
Tal com dónes, reps.
Al carretó de llibres del punt verd a vegades trobo tresors, com ahir. Un cop deixat els llibres que hi duia vaig remenar a veure què hi havia i l’Univers em va regalar una lectura interruptus de quan feia EGB.
L’Ocell de Foc, el vaig llegir quan tenia 10, 11 anys? I quan estava pel final les pàgines van començar a aparèixer en blanc. Ho recordo com si fos ara, llibre editat amb planes alternativament impreses i d’altres sense text. Decepció absoluta, no sé com acabava la història d’aquell trobador… fins que més de 30 anys després la vida me’l torna a posar davant. Recordo que vaig quedar-me a les portes del Castell! Aprofitaré aquestes vacances per acabar la lectura pendent i assaltar per fi la fortalesa!
Com el títol del llibre, aquesta part de la meva infantesa reneix com el fènix per a posar punt i final a aquell sentiment de decepció que anava reapareixent, com un tema pendent. La vida vol que reconnecti amb el meu nen interior, sani aquest trauma infantil i no m’oblidi de la lliçó que la troballa del llibre oblidat em porta.
Moltes gràcies Meritxell pel regal! Visca la màgia del carretó de llibres!
