2, 0, 19
Dos, Zero, Dinou
II ? XVIIII (XIX)
Sacerdotessa, Foll i Sol
Signes, noms, diferents per descriure aquest dos mil dinou que sembla que s’escola cap el passat…
Al març, la Sacerdotessa em va iniciar en el Tarot; un llenguatge que aparentava ser-me nou i desconegut. Aviat em va semblar recordar-lo, de no sé quan… i al cap de tres mesos mai més el món ja no va tenir, ni té, ni tindrà el mateix sentit, ni el mateix significat. Hi havia connectat; me l’havia despertat de nou. Llenguatge arcaic, arquetípic, simbòlic i hermètic que ressorgia a la llum de la meva consciència.
A l’abril, el Foll, l’ànima que encarnem, es va quedar sense company. En Quimet va decidir desencarnar. Crèiem que s’ofegava, que no podia respirar, però avui sabem que ens donava espai. Havia entès que ja havíem trobat el veritable camí que havíem de transitar i ja no calia que seguís cuidant de nosaltres com el gosset que alerta el Boig del penya-segat.
Al setembre, el Sol veia florir Conscientia a l’ombra d’un saüc. Apol·lo amb la teva llum il·lumina’m el magí i Hermes amb el teu coneixement continua’m guiant davant dels molts trencalls que ja albiro en el camí. Ben cert és que els astres et protegeixen quan t’hi alinees i permets que es faci la Seva Voluntat.
Sacerdotessa, Foll i Sol; lectura final d’un any aprovat amb nota [alta] i que em permet encarar el Vint-Vint, XX-XX, 20-20 que ja truca a la porta a toc de trompeta per a seguir aprenent les lliçons evolutives…
Gràcies 2019!
2020, seguim…?
