FLORISTA
FLORISTA

FLORISTA

Amb dubtes fins al darrer moment.

Vaig apuntar-me com a voluntari per a la manifestació, però a mesura que passaven els dies en tenia cada cop menys ganes. La barroera manipulació mediàtica que es feia dels atemptats contra el procés i l’agror cap a la bona feina dels Mossos em regiraven l’estómac. Només faltava el desembarcament a bombo i plateret del rei i la seva cort al capdavant per arrodonir-ho.

Qui acusa de manipular és el primer que manipulava. El minut de silenci de l’endemà mateix era el millor record a les víctimes, dissabte era una altra cosa. Aiguabarreig d’emocions; no era pas l’únic voluntari amb dubtes existencials.

Afortunadament van assignar-me el repartiment de flors lluny del merder. Florista, no de la Rambla, sinó al capdamunt del Passeig de Gràcia amb Diagonal.

Un cop acabades els milers de roses vaig alçar el cap, vaig se conscient de la gentada, del silenci respectuós i de les moltes banderes d’arreu que onejaven amb crespons. El país divers no tenia por a mostrar-se tal com és.

Vaig creuar la cruïlla del Cinc d’Oros i vaig marxar a casa Diagonal avall. Al vespre, per televisió, no va disgustar-me veure que qui volien patrimonialitzar el dolor havien recollit el que havien sembrat els darrers dies…

Vaig dormir en pau.

Idioma »