LA FIRA DE LES VANITATS
LA FIRA DE LES VANITATS

LA FIRA DE LES VANITATS

Aquest llarg cap de setmana de tres dies és la traca final de la Fira/Feria d’Abril de Catalunya que des de fa quatre anys ha establert residència a l’esplanada del Fòrum. Molta gent, molt fino, molta juerga i com sempre… molta polèmica.

Per començar, és polèmica la seva existència. Una mostra de folklore andalús a Catalunya? Un signe de manca d’integració després de tants anys d’haver arribar? O per contra, un signe de mestissatge per part d’un col•lectiu que no vol perdre les arrels d’una terra abandonada després de tant de temps? Enyorança mal païda?…

L’alcalde de Barcelona la considera un símbol de la ciutat, quan encara cueja la polèmica de l’any passat de si és, o no, cultura catalana. El fet que hi hagi llocs que l’anomenin Fira i d’altres Feria, ja es veu que ni ells ho saben. En tot cas cultura espanyola, suposant que n’existeixi una sola cultara espanyola. Per exemple, els asturians s’hi senten representats? Jo crec que no… Doncs millor andalusa, oi? Tampoc. Un cop una senyora em va dir que “allò” és representatiu de la ciutat de Sevilla. Que ella era granadina i que mai s’havia vestit de faralaes ni balla sevillanes; el nom del ball és prou explícit, no?

I de la mà de les sevillanes arriba enguany la polèmica. L’organització ha “demanat” que només a les casetas només s’escoltin sevillanes per mantenir l’esperit originari de la Feria. L’any passat els sud-americans se’ls va convidar a participar-hi… i és clar, ells van portar la seva música. Doncs enguany no. Visca la diferència, la tolerància, el mestissatge i el diàleg intercultural. ¡Sevillanas y olé; punto pelota!

És polèmica també per l’entitat que l’organitza. La FECAC, i sobretot el seu president, Francisco García Prieto, rep cada any una allau de crítiques per part d’Altres Andalusos migrats a casa nostra, que l’acusen de monopolitzar el “fet andalús” per exercir de lobby davant les administracions catalanes. Vot captiu a canvi d’unes subvencions escandaloses que en època de crisi encara són més polèmiques i que ja les perceben com drets adquirits, i si no les reben fan la rebequeria de torn: Aquest any no reciclaran perquè l’Agència de Residus ha reduït la seva aportació econòmica. Quina barra i quina baixesa moral! Des de quan es donen diners per reciclar; ha de ser un compromís personal amb el món, es visqui a Barberà del Vallès o a Jaén!?

I per acabar-ho d’adobar, ahir, Albert Rivera, va qualificar la Feria com la festa nacional ―sí, nacional― de Catalunya per ser l’acte més massiu que es fa a tot el país. No rebatré una afirmació de tan alt contingut moral… que ben mirat té un vessant molt positiu: Per fi la formació més jove del Parlament admet que Catalunya és una nació!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Idioma »