Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
Què som? Catalans. Què volem? Una Catalunya lliure. Doncs com bé va escriure Martí i Pol; anem a una. Anem a totes. Unitat d’acció per construir-nos la casa de propietat i deixar de malviure amb el cul llogat.
La història diu que ERC va fundar-se en la Conferència d’Esquerres al barri de Sants per la suma de diversos partits. Menys d’un mes després esdevingué la força més votada als ajuntaments catalans l’abril de 1931, tot guanyant el plebiscit entre monarquia i república.
A 3 mesos de les eleccions més determinats de la història del país som a temps de confluir en una candidatura transversal tal i com va passar el 1931. Trencar esquemes i barreres mentals. Sumar. Unir esforços per l’objectiu únic; la independència.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Un cop tinguem l’Estat aleshores sí. En acabat serà el moment de triar entre l’oferta de partits. De saber quines polítiques voldrem que es desenvolupin la nova república europea que haurem estat capaços de bastir junts.
La política la fas o te la fan. Parafrasejant Joan Fuster; si no fem la nostra llista, els altres sí que podran passar-nos la seva per la cara. I tots de nou al pou de la misèria autonòmica, econòmica i social.
Un trimestre per guanyar la història o per sucumbir a la histèria.
