Esventrar el casc antic de les ciutats per regenerar-los. Aquesta va ser la recepta que es va adoptar a tota Espanya des de finals dels segle XIX per a les grans capitals provincials. Oxigenació dels centres urbans per decret.
La primera intervenció i que farà de model per a tot l’Estat serà la Gran Vía de Madrid. Des d’aleshores Gran Via serà sinònim de Reforma urbana obrint una gran avinguda oberta al centres històric esborrant antics carrers malsans. La idea, però va néixer a Barcelona amb el pla Cerdà que en preveia 3. Només se’n va fer una ─amb nom i cognoms─ la Gran Via Laietana, però aviat va perdre l’adjectiu Gran en favor de la nova avinguda encara més ampla i llarga que s’urbanitzava a l’Eixample; la Gran Via de les Corts Catalanes.
Popularment s’escurça el nom i s’eclipsa el cognom de referències històriques amb què el poeta Víctor Balaguer va batejar-la dins del nomenclàtor de l’Eixample.
L’Ajuntament, però, ha decidit obviar l’adjectiu de la Via i donar visibilitat el nom complert de la mateixa en l’actualització de la senyalització viària que està fent els darrers mesos. La Gran Via anònima i tenyida de ressonàncies madrilenyes ara rescata i fa justícia a la feina del poeta català.
Tant en la direcció a seguir…
…com en el nom informatiu del carrer per on es transita. I de pas es corregeixen deficiències ortogràfiques que feien mal als ulls.
Les Capitals d’Estat no amaguen mai la història de llurs països als seus habitants i visitants, tot el contrari. Canvi de panells i de mentalitat.