La tradició i la cultura són els eixos o senyals d’identitat del nostre país.
La Fundació Vila Casas ha ressuscitat Can Framis enmig del clúster tecnològic del 22@. Entre novíssims edificis de disseny, consagrats a la nova economia, aquesta antiga nau del Manchester Català ha passat a formar part del teixit cultural de Barcelona.
“Nacionalisme Universal” que Antoni Taulé va pintar el 1979 mostra una llarga senyera gravitant d’una llar de foc. No és casualitat que aquesta obra doni la benvinguda a l’antiga nau fabril. Des del passat 27 d’abril ―dia de la Mare de Déu de Montserrat― és la seu de la col•lecció de pintura contemporània catalana de la fundació.
Vista des de fora, el complex apareix desballestat, com a mig fer encara. L’antiga nau amb els maons a la vista estan pintats del gris formigó dels dos annexes nous que s’han construït. L’edifici, auster i humil, és de fet una bombonera que cal assaborir per dins.
El fet que sigui una col•lecció particular la fa del tot eclèctica. I per tal d’exposar-la s’ha optat per agrupar les obres per temàtiques i no pas seguint un ordre cronològic, estilístic o d’autor. Per exemple; va cridar-me l’atenció l’oxímoron que engloba els quadres on s’hi pot veure gent llegint: El viatger immòbil.
Es diu que una imatge val més que mil paraules, i en aquest cas és del tot cert. Una exposició de pintura s’ha de veure i aquesta val molt la pena. Per només 1€ es pot gaudir d’una bona mostra de l’art català dels darrers 40 anys.
“Després de la pluja” de Jordi Prat (2006) em va agradar moltíssim perquè es fixa en un objecte que a mi em fascina… No us el diré. Aneu-hi!
Un aspecte que també va sorprendre’m gratament va ser el seguit de màximes impreses de tant en tant a les parets guardant certa relació amb els quadres propers. Certamen conviden a la reflexió. Aquí us en deixo algunes:
Me retiro a construir un laberinto. – JOSÉ LUÍS BORGES
El grau de lentitud és directament proporcional a la intensitat de la memòria. El grau de velocitat és directament proporcional a la intensitat de l’oblit. – MILAN KUNDERA
Quan pronuncio la paraula “silenci”, el destrueixo. – WISŁAWA SZYMORSKA
Des d’on procedeixen els missatges visuals que reps, quan no estan formats per sensacions dipositats a la memòria? – WISŁAWA SZYMORSKA
Parlem molt però diem poc. Mirem molt però veiem poc. Sentim molt però escoltem poc: les accions supèrflues circumden el regne de l’autenticitat com l’escuma de les onades circumda la boca del remolí. I ens fa pànic ser engolits. – RAFAEL AGULLÓ