Aquesta contundent màxima de Txékhov encapçala el fulletó de l’obra Germanes, el gran èxit de la temporada passada, que es torna a representar fins el 14 de juny a La Villarroel.
L’obra escrita per Carol López a partir de Les Tres Germanes de Txékhov és una crua reflexió sobre la vida mentre es parla de la mort. Però el fulletó això no ho diu.
On l’espectador esperaria trobar-se una petita introducció de l’obra per part de l’autora i directora ens trobem un seguit de frases inconnexes i sense cap fil conductor a priori.
Quan els llums s’apaguen i s’alça el teló aquestes frases esdevenen oralitats dels personatges que dites en el moment just prenen el seu veritable valor, deixen de ser innocents. Ben contextualitzades es tornen demolidorament cíniques o terriblement divertides; com la vida:
―Tieta, ensenya’m una teta.
―¿Qué se cuece aquí?
―Je ne regrette rien.
―Porto posats els seus gayumbos.
―Es arquitecta. Es muy creativa.
―Un Martí i Pol sempre queda bé, no?
Si voleu passar una bona estona no us la podeu perdre. De debò. Un dels moments estel•lar és el playback d’aquesta cançó.
Imperdible és també l’actuació de Maria Lanau en el paper d’Inés, la germana gran (premi Butaca 2008 a la millor actriu de repartiment). Brutal!