Els canvis externs són sempre un reflex dels nostres canvis interns.
Si canvies per fora, la màscara triga poc a caure. És feixuga la tasca de mantenir-la, de recordar, de pensar que estàs aplicant un canvi d’actitud.
Quan el canvi és intern, aleshores no cal esforçar-se pas. El canvi flueix cap enfora, i la nova pell aviat esquinça la cuirassa morta que ens empresonava.
Això ha passat amb aquesta pàgina (i amb qui l’escriu, és clar!)
En Jaume s’ha fet gran. Per això aquesta web que semblava morta, era el reflex del canvi interior. Ara toca renovar-la, girar full; avui que hi ha eclipsi de Sol a Bessons, la consciència i la comunicació ja volen la renovació, i jo vibrant al compàs de l’Univers, renovo els vots amb en Met.
D’aquí 15 dies, la nova pell ja serà madura; aleshores aquest blog esdevindrà el lloc on el meu nen interior, en Met petit; jugarà i experimentarà amb les coses que al web professional en Jaume gran no es permetrà…
Si en Jaume per fi és gran és perquè en Met segueix sent petit.
Quan la Lluna sigui plena a Capricorn, conjunta al meu Ascendent, el moment serà arribat.
