Reconec que el sopar d’aquest divendres amb els meus excompanys d’EGB està donant més de sí del que m’hagués imaginat. Porto el cap de setmana donant-hi voltes. I ahir, endut per l’atmosfera màgica que es va generar en el concert del desè aniversari dels Menaix a Truà a l’Auditori, vaig anar encadenant músiques i records de quan era petit.
POSTMAN PAT – M’agrada encara veure com es mou el cotxe vermell del Royal Mail per les carreteretes angleses. Però el que més il•lusió m’ha fet és que he entès la cançó a la primera. Si més no, el meu anglès ha millorat!
EN BUSCA DEL VALLE SECRETO – Fins gairebé els Jocs Sydney del 2000 no vaig saber que era l’himne oficiós d’Austràlia. Només entenia la tornada de la cançó: I know a valley, I know a valley. M’encantava i amb permís dels cangurs; reconec que encara avui m’agrada més que el Waltzing Matilda de la lletra original…
Però haig de dir que la primera sèrie de dibuixos animats de la que me’n recordo és Mazinguer Z. Crec que van ser els Reis que em van dur un ninot de gairebé un metre d’alt que llençava míssils de plàstic des dels canells al meu crit de ¡Puños fuera! Ai!; que violents érem aleshores… La música, però no la he penjat pas; ara que l’he tornat a escoltar després de tants anys, no m’ha agradat gens.