Les parets tenen orelles i per això em parlen.
Capten els meus pensaments i quan deambulo, caminant sense rumb fix, em topo amb llur veu en qualsevol cantonada. Em coneixen i em diuen el que em cal a cada moment si em veuen perdut pels carrers. I sí, em van veure atrafegat; amb la càmera i les neurones barrinant idees… Missatge captat, però no ens precipitem!
Avui som en lluna nova; la raó i l’emoció se’m confonen i no actuo més enllà de l’estrictament necessari per a no gavanyar energia. Moment introspecció i d’intuïció. Projecció mental cap el futur; sent ben present visualitzo el proper port d’arribada en què m’il·luminarà la lluna plena.
Quan la fosca d’avui m’hagi fecundat la idea, la Consciència la farà néixer…