1+1=3

Tenim dues cordes: cadascuna amb un nus al mig. Unim-les [sumem-les] i obtindrem una corda amb tres nusos. Ja ho va dir Einstein; tot és relatiu, fins i tot les matemàtiques. Si apliquem el rigor matemàtic a la planificació familiar acabarem trobant els tres peus al gat; mai millor dit, perquè a casa aviat en serem tres.

La natura és sàvia. No ens agraden els nens i per més que ho intentem no n’aconseguim cap. Però arriba un moment en què alguna dins teu et demana completar el cicle vital. Per això el Jordi i jo hem decidit adoptar. Ho havíem parlat… però fins fa tres setmanes no ens hi vam posar seriosament; i tot gràcies a uns amics que no van dubtar en regalar-nos una cistelleta encoixinada que immediatament vaig posar sota l’escala de les golfes.

Segons el nostre calendari el proper dissabte era el dia previst per a l’ampliació familiar. Però estem constatant que les estadístiques tenen raó. En cap de setmana hi ha pocs naixements a Catalunya en comparació amb els divendres. Els metges no volen ser destorbats durant el cap de setmana i opten per la via directa. Fa dies que sentim un bum-bum intern que ens aboca també a una certa cesària. Crec que la cosa s’avança i divendres ja dormirem tots tres a casa. Així alleugerirem de feina el dissabte a la veterinària del centre d’acollida municipal.

Nom? Doncs encara no el sabem, per no saber no sabem ni si serà mascle o femella. Diuen que els animals t’escullen a tu. El primer que se’m refregui per les cames i amb un miol em digui treu-me d’aquí, serà l’escollit.