Diuen que les noves tecnologies apropen les persones. Només cal veure pel carrer o baixar al metro per veure com la gent crida amb el mòbil enganxat a l’orella per fer-se entendre amb qui deu estar ben lluny sense adonar-se que destorbant amb les seves paraules intranscendents genera vergonya aliena dels desconeguts que té més a prop. No em molesta pas la tecnologia, sinó el seu abús, que molts cops accentua la mala educació de qui la utilitza deixant-lo en evidència…
Però no és d’això que volia escriure ara…:
Les noves tecnologies ens han permès una quantitat de contactes, impensables ara fa uns anys. El món virtual ha enllaçat gent amb inquietuds semblants que sense aquesta eina mai s’haurien pogut relacionar. Permeten mantenir lligams amb gent amb qui el contacte virtual és menys feixuc que el real…
Però sobretot, ha permès retrobar la pista de molta gent que creies haver perdut per sempre quan la vida va decidir separar, bifurcar, estroncar, deslligar, esvair… la relació que fins aleshores havies tingut. Antics companys de feina, o d’estudis, que gràcies a les noves tecnologies acaben materialitzant-se en el típic Sopar Facebook!
Doncs sí senyor. M’ha arribat el torn. Aquesta nit trobada amb gent que fa dues dècades que no en sé gairebé res. I dic gairebé, perquè amb tres o quatre sí que me’ls hauré trobat algun dia pel meu antic barri, passejant pel centre, o bé a l’autobús… i en un improvisat dinar de tapes que ja vem organitzar via facebook; la prèvia d’aquest vespre.
La sensació que tinc és una barreja de curiositat i mandra:
Curiositat per saber com li ha anat la vida a tots… somnis, projectes, fins i tot descendència… I curiositat per saber si aquells amb qui més t’avenies encara t’hi faràs o si gent que no es podia ni veure acabarà explicant-se vida i miracles.
I mandra… perquè fredament; …si la vida va decidir extingir la relació al 14 anys, deuria ser per algun motiu: Aquesta nit el sabré… Potser em sentiré fora de lloc amb ganes de tornar al meu llit i despertar-me demà com si el sopar hagués estat un somni (no crec que sigui un malson). O potser em revenjo del destí i recuperaré amics de tota la vida…
Demà us ho explico.