Des de les restes de l’església de Sant Miquel, coneguda popularment com el Castell, el campanar de l’església de Fraga esguarda la fèrtil vall del Cinca als peus dels àrids contraforts dels Monegros. Aquesta vall tan plena de vida als peus d’una muntanya tan morta és la fi del domini lingüístic per ponent.
Em vaig sentir indefens i empetitit davant d’aquest gegantí tsunami de pedra on se m’hi estavella la llengua. Non Plus Ultra. Més enllà, la pastanaga, la safranòria o la carrota esdevenen només zanahoria. Tant de bo les campanes de Fraga, i de tota la Franja, repiquin aviat per donar la benvinguda a la Llei de Llengües d’Aragó i l’aridesa de l’horitzó deixi de semblar-me amaneçadora.