Em va agradar la distorsió que la realitat patia en reflectir-se en aquesta figura. Era una mena d’astre, satèl•lit, o cos estel•lar suspès del sostre del Palau de Vidre del Parque del Retiro a Madrid.
Jo estava rere la porta columnata del centre de la imatge. La porta tancada barrava l’accés al recinte. Però gràcies a l’espill esfèric muricat vaig poder conquerir tot l’espai que estava sent desmuntat. Per uns segons vaig irradiar la meva presència. Vaig ser el centre de l’univers.