Ja vaig parlar-vos d’en Papitu, el colom que sempre dorm al pati interior de casa i que dóna directament a la finestra del meu lavabo. L’hem batejat així en honor al canari flauta d’en Ferran Monegal; però que quedi clar que aquest és de carn i ossos.
No sé què hi troba en aquest colze de la canonada de la cuina de la veïna del davant, però ja el considerem com de la família. I per l’aspecte que té el seu “niuet” sembla que sigui mascle, oi? Si el tingués més net, l’hauríem anomenada Colometa.