Les germanes Ermessenda Rodríguez i Esmengarda Rodríguez entren al caixer de la caixa. Senda, com així anomena Esmengarda la seva bessona, deixa una bossa de plàstic del Superdiscount plena a vessar damunt l’expenedor de bitllets. Senda troba massa… estarrufat l’esculpit que Garda duu al cap; però per no provocar-la ha mentit dient-li que li està prou bé. Garda, com anomena tothom Esmengarda, s’estarrufa els cabells i malfiant-se de sa germana fa ús de la seva arma sorpresa-secreta comprada fa un moment al Superdiscount de tota la vida.
Amb un gest ben estudiat trenca la càmera de videovigilància amb el pot de laca i en buida el contingut, omplint d’spray perfumat tot el petit cublice del caixer. Garda esbronca sa germana ordenant que li entregui la compra que ha fet al Superdiscount de la cantonada.
Senda Rodríguez, que mai no ha entès els sobtats canvis d’humor de la seva bessona, estossega de valent. Ambdues s’insulten mentre forcegen per la bossa de plàstic fins que la paraula Superdiscount s’esquinça i el munt d’ofertes de la setmana cauen al terra. Garda Rodríguez comença a arreplegar el paquet d’arròs, de sucre, els quatre iogurts desnatats naturals amb bífidus i els dos brics de llet descremada amb soja i oligoelements de marca blanca dins la bossa Superdiscount que duia desada dins la butxaca del seu abric de visó.
Desconcertada, Senda es treu la cartera del seu anorak i ensenyant-la-hi a Garda li suplica que es quedi tots els diners si vol però no la compra del Superdiscount, que eren les darreres existències que quedaven al súper. Senda insisteix que s’aturi, que si va curta de diners ella li pot deixar sense problemes tots els calers que calgui però que si us plau es posi en el seu lloc; que ella necessita menjar cada dia un iogurt desnatat natural amb bífidus Superdiscount i beure un got de llet calenta descremada amb soja i oligoelements Superdiscount abans d’anar a dormir per a poder anar de ventre amb regularitat.
Garda l’esguarda amb els ulls fora d’òrbites i llençant-li la bitlletera pel cap crida que és l’única manera que té de salvar el seu matrimoni mentre segueix embossant i renegant de mala manera. El caixer és un guirigall. Senda, que no entèn res, es dóna per vençuda i s’agenolla estirant-se els cabells tot bramant malediccions pel restrenyiment que sap que patirà de demà al matí.
Garda fuig corrents i contenta cap a casa amb la intendència de Senda. Però sap que sa germana, per molt que crisi i plori, està fent comèdia. Senda s’ha fixat en el seu nou pentinat, que li ho dit a l’entrar al caixer, i costi el costi evitarà que li copiï. Que elles són les bessones Rodríguez i sap que el fa una, tard o d’hora ho farà l’altra. I que així, robant-li la compra setmanal, l’obligarà a tornar al Superdiscount i no tindrà prou diners, almenys fins que torni a cobrar la pensió, per anar a la perruqueria i copiar-li aquest magnífic pentinat estarrufat amb que ella ha pogut seduir per fi el seu cunyat.