Diu la tradició que al segle XV les dones de Barcelona celebraven el dia dels enamorats acudint, cada 23 d’abril, a oir missa a la capella que el patró de Catalunya té al Palau de la Generalitat. En sortir rebien una rosa com a obsequi. La tradició va anar estenent-se per tot el principat. Tant, que el 17 d’abril de 1456, en les Corts celebrades a la catedral de Barcelona; la festivitat de Sant Jordi es va institucionalitzar, incloent-la dins de les Constitucions Catalanes.
Poques tradicions tenen tanta força la Diada de Sant Jordi. El nostre dia dels enamorats, lluny de diluir-se amb la instauració, el 1930, del dia del llibre, va rellançar-lo. A més de la rosa, el llibre s’uneix al tarannà de la festa.
Regalant una flor es té un detall amb la persona que un s’estima. Res de material i durable. La rosa es pansirà en qüestió de dies, per molts talls de tija, canvis d’aigua o aspirines que hi posem al gerro. Una bona metàfora de l’amor, que tal com floreix, s’acaba. Si m’estimes, no t’haig de regalar res de perenne per tal que em recordis,oi?
I de la mateixa manera el llibre; la cultura, la llengua, les idees, la millora intel•lectual, el creixement personal… és també un acte d’amor. Regalant un llibre demostres la teva preocupació per l’altre. Es vol alimentar l’ànima de qui t’estimes.
Sant Jordi té quelcom d’especial que enamora i que un Sant Valentí d’importació mai podrà (si més no per ara) igualar. És cert que cada cop hi ha més anuncis de bombons, perfums i discs quan s’acosta la Diada, però la força de la tradició segueix manant.
Catalunya celebra avui la Diada del seu patró de forma pacífica i lúdica. La ciutadania pren els carrers, tothom s’escapoleix un moment per respirar l’ambient que fem entre tots; i això sense no haver estat mai un dia festiu. I per molts anys! Que maco un Sant Jordi feiner on ens demostrem que la quotidianitat pot ser amable… els Sant Jordis que el calendari ha volgut en cap de setmana els hi ha mancat quelcom… la gent és a casa i ja no surt… amb un feiner t’obligues a què sigui festa. Festa i Festiu no són sinònims!
Per això em molesten les campanyes que demanen fer festiu un dia com aquest i que persegueixen la substitució de l’altra Diada,;la de l’11 de setembre. Jugant amb l’actitud festiva de la ciutadania hi ha qui cerca diluir les reivindicacions legítimes de la nació.
Que la lectura no ens faci perdre l’escriure, si us plau. Seny i rauxa perfectament compatibles! Avui, magnífic dia de primavera, celebrem i gaudim al carrer de la Diada de Sant Jordi. A la tardor, al carrer també, centrem-nos en les reivindicacions i commemoracions nacionals en la Diada de l’11 de Setembre.